La Meva Elecció ha set...

“Difuminant formes”

Aquesta ha set una de les làmines que més m’han agradat. La veritat és que mentre la estava realitzant estava molt entusiasmada. La tasca consistia en retallar trossets de paper de diferents formes, sense importar que tingués una coherència. Seguidament el que havíem de fer era pintar la vora dels trossets de paper amb ceres toves, per posteriorment, difuminar la pintura amb el dit, quedant plasmat el contorn de la figura a la làmina.
Un altre motiu perquè m’ha agradar aquesta tasca, ha set pel fet que és una activitat que es podria realitzar amb un grup d’infantil. Com que és una activitat en la que mentre vas fent, vas veient el resultat, crec que pot donar molt de joc amb els nens, degut a que ells tenen molta més imaginació que els adults, i si els estimulem des de edats primerenques poden desenvolupar moltes qualitats artístiques.

“Confiança a l’Aula”

La segona tasca que he triat per posar al bloc, és l’última activitat que varem realitzar a classe, es tractava d’un joc relacionat amb la confiança.
A continuació descriuré com va transcorre l’activitat:
La tasca consistia en posar-nos per parella i un dels dos s’havia de tapar els ulls i, l’altre el tenia que passejar per tota la classe guiant-lo sense acabar d’agafar-li les mans, i per últim, ens teníem que canviar els papers. Jo m’he emparellat amb la Noelia, i sincerament ha set una experiència molt graciosa i divertida, m’ha dut per tota la classe, m’ha fet creuar-me amb altres companys, m’ha fet anar ajupida, marxa endarrere, de puntetes, m’ha donat voltes... Francament que m’ho passat molt bé, al principi anava un poc insegura, però això després se m’ha passat i he rigut moltíssim amb la meva companya.
Quan hem acabat aquesta activitat ens hem dirigit al fons de la classe i allí la nostra professora ens ha donat un pedaç de fang i ens ha dit que havíem de plasmar com ens hem trobat realitzant aquest joc i seguidament m’he posat mans a l’obra.
En un primer moment, he començat aplanat el tros de fang donant-li colps de puny, i quan he pensat que ja estava prou pla, he començat a modelar. He intentat crear una figura harmònica que no tingués canvis molt bruscos, intentant que totes les corbes tinguessin relació entre elles.
La Noelia i jo ens duem molt bé, la conec ja fa quatre anys, i tinc molta confiança en ella. Degut això, en el transcurs d’aquesta activitat he estat molt tranquil•la, cosa que he intentat plasmar fent una figura que tingués una certa estabilitat amb les línies corbes. Com la meva companya mentre realitzàvem la tasca, m’ha fet passar per baix d’altres companys, m’ha donat voltes i m’ha fet ajupir-me, la meva creació té un forat per baix, una espiral en el punt més alt i diferents altures. També he intentat reflectir el moment que m’ha fet caminar marxa endarrere, que són les corbes, ja que si poses un dit dalt la figura pots seguir totes les seves línies corbes sense una direcció preestablerta.