"Quiet" Marius Serra

Una de les activitats que m’he sentit més còmoda realitzant, és la ressenya de l’obra “Quiet” d’en Marius Serra.
En un principi me donava angoixa començar a llegir el llibre, pensava que tindria molt de dramatisme i que acabaria sentint-me malament, però no va ser el cas. Considero que l’autor ha transmès d’una manera molt clara el que suposa tenir un fill amb una discapacitat. Penso que l’enfocament que dóna a aquest llibre és digne d’admirar, explica sense tecnicismes el que suposa la inclusió de les persones dins de la societat i la mentalitat generalment tancada de les persones.
Es nota que en Marius Serra té un gran bagatge en el tema de l’escriptura i domina perfectament el llenguatge. “Quiet” és una obra que una vegada la comences l’has d’acabar, la combinació d’escenes còmiques i un poc més tenses, la fa molt rica.

"Quiet"

Aspectes de la vida del Autor:

Marius Serra és pare d’en Lluis Serra Pablo, un nen que va néixer amb una greu encefalopatia. Aquest home és un escriptor que escriu sobre diversos temes del seu interès, així que des de que es va assabentar que el seu fill no anava a ser normal, va saber que escriuria un llibre sobre ell, encara que no tenia clar com anava a enfocar-lo. Ell no volia fer un llibre que jugués amb els sentiments dels lectors, sinó que per una banda, volia experimentar com a narrador i per l’altra, volia mostrar el que suposava tenir un fill amb aquestes peculiaritats i com era el dia a dia de l’infant i de la família. Una vegada pensat això va decidir que aquest llibre no anava a seguir un ordre cronològic, sinó que seguiria un ordre emocional, tanmateix els episodis més enllumenats havien d’estar contrapuntats amb els més tràgics o dolorosos i així va sortir “Quiet”.

Resum de l’Argument de l’Obra:

Tema:
“Quiet” és un llibre que narra la història d’un nen amb una greu malaltia, la qual no li permet, moure’s ni expressar-se de cap manera.

Idees i Finalitat:
L’autor, amb aquest llibre ha volgut expressar totes les sensacions que ha sofert amb el seu fill discapacitat Lluis. Ha volgut evidenciar tot allò que més l’ha afectat, fent veure els moments de compassió, de rebuig, d’afecte, de tendresa, d’esperança i de ràbia.
Deixant constància d’això, vol fer visibles a aquells infants que tenen algun tipus d’incapacitat, perquè en temps anteriors han estat ocultats per vergonya o por a mostrar-los.
D’aquesta manera, en Marius, ha fet tot el que ha pogut per poder dur una vida el més normal possible. La família ha viatjat moltíssim amb el nen i han gaudit d’ ell tot el que han pogut.
Podem dir, que a l’obra de “Quiet” es veu reflectit els moments de compassió i desesperació, quan en Marius veu al seu nebot ballar i córrer, es desespera i li comencen a caure llàgrimes dels ulls, dient tot el que el seu fill no farà.
També en alguns moments sent ràbia, degut a que els cotxes no solen respectar els passos de vianants, ni les marques de prohibit aparcar. En aquells moments es sent indignat, perquè el veuen amb una cadira de rodes, amb un nen que no està bé i la gent l’ignora. Per altre costat sent molt d’afecte pel seu fill, el mira amb tendresa i és sent feliç de tenir-lo viu i al seu costat, té l’esperança de poder trobar alguna cosa que millori la seva qualitat de vida, encara que sap que no te cura.
A més, a més, la família d’en Llullu ha d’enfrontar-se a les mirades de persones que no estan acostumades a veure boixos diferents, ja que el miren amb rebuig.

Valoració Personal:
Aquesta obra literària m’ha agradat molt, la manera en que l’autor ha exposat el seu argument ha estat molt bé, ha sabut combinar una història que molts autors l’haguessin enfocat únicament com a tràgica, amb una comèdia. Es veu que és un escriptor molt experimentat, sap en cada moment on posar el dramatisme i on l’ humor. El fet de dividir el llibre en petits capítols, m’ha fet més amena la lectura, perquè al ser tan curts acabava un i em quedava amb ganes de seguir llegint.
Penso que ser una història que el creador ha viscut en primera persona, ha set una obra que l’ha sortit de dins. L’autor expressa tot el que ha sentit fent servir de pont les paraules, donant un toc molt profund.
La historia d’en Lullu, té molt de dramatisme, però en cap moment m’ha fet “sentir malament”, a mida que anava llegint m’aturava a pensar i em donava molta llàstima la situació què vivia la família i l’infant, però més que pena, m’ha fet reflexionar. Tenir un fill amb una discapacitat tan greu, ha de donar molta impotència, per això penso, que aquesta família ha tingut molt de valor al voler mostrar el dia a dia del seu fill.
En aquest relat es veu com en Marius ha fet tot el possible perquè el seu fill estigui integrat dins la societat. Hem vist com en moltes ocasions l’infant era rebutjat, cosa que per una família ha de ser mol difícil de digerir, però en tot moment han estat lluitant pels drets del nen. Han tingut moments de baixó però mai s’han donat per vençuts, cosa que trobo fonamental i molt heroica.
Hi ha un parell de coses que m’han cridat l’atenció, una ha set el fet de comparar les babes d’en Llullu amb galons. Aquesta relació la he trobat molt tendra i m’ha encantat. Altra de les coses que també m’ha agradat moltíssim, ha set el fet de fer un foliscopi d’en Lluis corrent, la trobo una bona idea, encara que sigui una il•lusió òptica, pels pares i la família en general, ha degut causar molta impressió i alegria.
Per últim vull dir, que aquesta obra està molt ben feta i és una manera d’apropar als nens a la societat, és un relat que molta gent hauria de llegir per conscienciar-se de que aquestes persones també tenen dret a viure i a formar part de la societat.